Fitxa del terme
Zero Trust
També conegut com: confiança zero, Zero Trust Architecture
Zero Trust és un enfocament de seguretat que trenca amb la idea clàssica del “castell amb muralla”: abans, un cop dins la xarxa corporativa, es confiava per defecte en tot el que hi havia connectat. Amb Zero Trust, en canvi, cap usuari, dispositiu o aplicació es considera de confiança pel simple fet d’estar-hi dins —cal verificar-ho tot, cada vegada.
A la pràctica, això vol dir combinar autenticació forta, accessos limitats al mínim necessari (principi de mínim privilegi) i xarxes segmentades, de manera que un atacant que aconsegueixi entrar en un punt no pugui moure’s lliurement per la resta del sistema.
Com s’aplica
Cada sol·licitud d’accés es reavalua segons qui la fa, des de quin dispositiu, des d’on i en quin moment, en lloc de donar per fet que “ja hi és, doncs és de confiança”.
Un empleat ha de tornar a verificar la seva identitat i el seu dispositiu cada vegada que accedeix a una aplicació interna, encara que ja estigui connectat a la xarxa de l'oficina.
Vegeu també
Segmentació de xarxa
Dividir una xarxa en parts aïllades perquè un problema en una no es propagui a la resta.
Principi de mínim privilegi
Donar a cada usuari o sistema només els permisos estrictament necessaris per fer la seva feina.
Autenticació de dos factors (2FA)
Verificar la teva identitat combinant dos elements diferents, no només la contrasenya.